dilluns, 20 de desembre de 2010

SESSIÓ 11

Durant la sessió de hui hem repassat algunes idees relacionades amb l’estil, la temàtica i la finalitat literària de la prosa corelliana (destacant el procés de sentimentalització de les proses mitològiques) i hem plantejat els tres punts de vista des dels quals hom pot llegir la Tragèdia de Caldesa, que resumits podrien ser:

a) l’exemplificació del trencament del codi amorós mitjançant la ficció autobiogràfica;

b) la narració d’una «traïció» d’una cortesana, una prostituta (de luxe), que comet l’error de no amagar bé al protagonista que no és l’únic amant;

c) es tracta, simplement, d’un exercici literari, de retòrica.

Conclós el temps dedicat a Corella, després hem realitzat una introducció a lSpill de Jaume Roig, consistent en una breu aproximació a la figura de l’autor, als detalls del manuscrit on es conserva el text, al títol significatiu de l’obra (que recorda tants altres speculums), per tal de fer esment de l’estructura de l’obra i realitzar-ne un repàs argumental destacant aquells episodis més interessants pel que fa a la misogínia i la sàtira anticlerical, sense oblidar el per què literari de Roig i les contínues referències i recursos presos del registre teològic i doctrinal (sobretot, en el llibre III).

En aquesta última sessió, hem llegit i comentat alguns passatges determinats de l’obra de Roig, després de repassar-ne l’estructura argumental i algunes implicacions temàtiques i fonts.

Hem plantejat, així, el parell de conceptes clau per tal d’entendre l’Spill, que són: moralitat/comicitat. I hem llançat una pregunta final: ¿és l’obra de Roig una novel·la picaresca en noves rimades comediades, una sàtira misògina i anticlerical, típica del segle XV valencià, o un sermó en vers farcit d’alliçonadors exempla?

Lectura molt recomanada: Anna Isabel Peirats (2004) Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig, Bromera (col·lecció “essencial”).

dilluns, 13 de desembre de 2010

SESSIÓ 10

En la sessió de hui hem començat el tema que dedicarem a la prosa corelliana. Hem destriat els trets fonamentals de l’estil de valenciana prosa , emprat amb mestria per Corella en les seues proses mitològiques i també en la Tragèdia de Caldesa (que podria classificar-se com a prosa profana).

A continuació, hem donat algunes claus de lectura (estil, temàtica i personatges) per a entendre la prosa no religiosa que escriu Corella i hem realitzat una lectura comentada de la Tragèdia de Caldesa, tenint en compte la concepció de l’amor i la mort en Corella, la dualitat honestedat/deshonestedat, el sentit moral o exemplificador de les proses corellianes, així com el context de l’obra dins de la producció corelliana en general.

Per a finalitzar la sessió, hem realitzat un breu comentari del poema “La balada de la garsa i l\’esmerla” de Corella.

Lectures recomanades:

- Estudi introductori de Tomàs Martínez en el volum Rims i proses, ed. 62 (sobretot, la part titulada “En les baixes antenes de vulgar poesia”).

- Lola Badia (1988) « ‘En les baixes antenes de vulgar poesia’: Corella, els mites i l’amor», dins De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 145-180.

dimarts, 30 de novembre de 2010

SESSIÓ 9

Hem continuat amb la Vita Christi de Sor Isabel. Concretament, hem llegit alguns capítols relacionats amb la vida i passió de Jesucrist, d’una banda, així com al protagonisme de la Verge Maria; i uns altres episodis on podem trobar certa exaltació i dignificació cristiana de la figura femenina.

Tasca a realitzar: Exercici comparatiu dels capítols 158-186 del VC de Sor Isabel amb la pel·lícula La Pasión de Cristo, de Mel Gibson (mireu de detectar les diferències i les semblances en la manera en què s’hi planteja la passió de Jesucrist i el patiment de la figura materna de Maria, tenint present tot allò esmentat a classe sobre la devoció cristològica i mariana del segle XV).


Lectura (molt) recomanada: Estudi introductori d’Albert Hauf a l’antologia del Vita Christi de sor Isabel de Villena en la MOLC, Eds. 62-”la Caixa”.

divendres, 26 de novembre de 2010

SESSIÓ 8

Hem encetat el tema dedicat als vita christi medievals i, concretament, al VC de Sor Isabel de Villena plantejant una definició aproximada dels VCs com a instruments de perfeccionament individual, creacions de l’espiritualitat cristiana i testimonis baixmedievals de la devoció cristològica. Hem realitzat alguns apunts sobre el franciscanisme i altres trets generals de l’obra de la monja valenciana, a partir del gir en la concepció de devoció cristològica que parteix de sant Bernat i la pietat cistercenca.

Hem esmentat també algunes fonts, models precendents i possibles influències del VC de Sor Isabel i hem passat a esmentar les característiques principals de l’obra:

    • himnes i antífones litúrgics, emprats amb un efecte teatral: c. 8, 65, 67, 68, 89, 237, 288, 289, 290.
    • personificacions al·legòriques
    • diàlegs grandiloqüents i declamatius que formen un dens i a vegades farragós teixit doctrinal brodat de citacions llatines que la monja tradueix o parafraseja.
    • Escenes descrites molt àgilment amb un llenguatge farcit de diminutius i expressions de to popular, «gairebé de rondalla» –> proporcionen al text frescor evocativa, càlida tendresa humana destinada a commoure i provocar una reacció afectiva i destacar-reivindicar-ensenyar les virtuts franciscanes de la pobresa i la humilitat a través dels personatges bíblics. cc. 61, 63-68, 83-96, 105-109, 113, 115, 117-118, 122, 142, 162, 178, 215, 225, 233, 241, 242.
    • contemplació i vida contemplativa dels personatges — c. 275, on Maria contempla tots los actes de la vida e mort del Senyor, Fill seu.
    • Exclamacions i interjeccions amoroses — gran efecte dramàtic. Aquests trets corroboren la constant càrrega emotiva d’un art d’estimar destinat a convertir-se en invocació-pregària que tradueix l’amor en la mística paradoxa d’un dolor joiós, o d’una alegria dolorosa: c. 74, c. 84, c.90.
    • Dolor inenarrable, superlatiu: c. 96: «No hi ha pena que comparar-se puga…, O dolor sense mesura!… de la extrema dolor mia no es pot raonar ni comprendre; io no puc manifestar ni dir pe oca la mínima part de la dolor mia». (Maria en perdre el Fill). — exageracions hiperbòliques, ús de superlatius, l’ús de molt i gran.
    • martelleig de mots sinònims emparellats que dupliquen un mateix missatge: «aconsolada i contenta», «afligida e dolorosa», «fretura e dolor», «treballs e congoixes», «festa i alegria», «travessada e ferida», etc.
    • l’ús abundós de diminutius.
    • Referència a sentiments viscerals femenins (positius com l’alegria, negatius com el dolor) — mot entràmenes de la Verge.

Lectura (molt) recomanada: Estudi introductori d’Albert Hauf a l’antologia del Vita Christi de sor Isabel de Villena en la MOLC, Eds. 62-”la Caixa”.

dimarts, 23 de novembre de 2010

SESSIÓ 7

Durant aquesta sessió hem llegit i comentat els capítols relatius al sobtat “mal de costat” i la igualment sobtada mort de Tirant: caps. CDLXVII i següents, concretament, el CDLXVIII , CDLXIX i CDLXXI (també el plany corprenedor de Carmesina en el CDLXXIII). Hem analitzat la mort de Tirant des de la perspectiva de la religió cristiana i de l’empresa de croada que realitza Tirant al llarg dels capítols bèl·lics de la part d'Àfrica i Constantinobla, relacionant-la amb d’altres episodis cavallerescos i més anticristians de la novel·la (els corresponents a la primera part de l’obra: Guillem de Varoic i Tirant a Anglaterra); també, amb el concepte de fortuna i fama mundanal; i d’altra banda, amb la cultura mortuòria de l’Edat Mitjana (especialment, amb els denominats manuals de bé morir o Ars bene moriendi, on trobem els preceptes i el procés que havia de seguir el bon cristià per a morir com Déu mana, sobretot quan es veia afectat per una malaltia o mort sobtades, procés que segueix Tirant fil per randa en els seus darrers moments).

Pregunta: ¿Mor Tirant com a bon cavaller? ¿Mor Tirant com a bon cristià? ¿Per què mor Tirant d’aquesta manera? ¿En quin sentit s'hi veuen implicats els conceptes de fortuna i fama i com repercuteix això en una lectura global de la novel·la? ¿Podríem relacionar aquests conceptes o fils temàtics amb els altres dos estudiats a classe: la cavalleria i l'amor?

Recomanació bibliogràfica: BADIA, Lola (1993) «El Tirant en la tardor medieval catalana», Actes del Symposion ‘Tirant lo Blanc’», Barcelona, Quaderns Crema, pp. 35-99.

Textos relacionats: Art de bé morir (EN CASTELLÀ) ; capítol VI del Quixot.

Sobre alguns préstecs literaris de la novel·la: http://www.xtec.cat/~acarre/proposta/litera/detec.htm.

dimarts, 16 de novembre de 2010

SESSIÓ 6

Hem continuat amb la lectura comentada d'alguns episodis que tenen a veure amb la concepció de l'amor i l'erotisme en la novel·la de Martorell, amb explicacions sobre el paper de diferents personatges femenins en la novel·la (Plaerdemavida, l'Emperadriu, Carmesina). Hem llegit el reeixit episodi de les bordes sordes entre Diafebus i Estefania i el somni de Plaerdemavida, comprés en els capítols CLXII-CLXIII, i hem analitzat la tècnica narrativa que empra Martorell per a la redacció d'aquest passatge a partir del comentari que en fa Mario Vargas Llosa en el seu assaig Lletra de batalla per Tirant lo Blanc (pp. 78-87).

Després, hem gaudit amb la lectura de l'episodi eroticohumorístic de la "rata tirantiana" del capítol CCXXXIII (consulteu l'edició de Hauf) i hem conclós la sessió amb el fragment de consumació final del capítol CDXXXVI, on novament, i en termes d'experiència i savoir-faire amorós, trobem el contrast entre el Tirant cavaller i el Tirant enamorat o amant.


Recomanacions bibliogràfiques:
- "Manus habent: entorn dels eufemismes amorosos de tipus militar en el Tirant lo Blanc", d'Albert Hauf.
- "Aproximació al vocabulari eroticoamorós del Tirant lo Blanch", d'Eduard Baile.


dimarts, 9 de novembre de 2010

SESSIÓ 5

Durant aquesta sessió hem iniciat l'estudi de l'aspecte amorós i eròtic del Tirant. Després de comentar els capítols dedicats a la relació entre Felip i Ricomana, hem llegit i analitzat, doncs, els episodis més interessants de la novel·la relacionats amb aquesta temàtica, corresponents a la part de Tirant a Constantinoble. Concretament, hem tractat dels capítols CXVIII i CXX. (amb l'enamorament de Tirant i els símptomes de la malaltia amorosa, amb aquella adnominatio de la mar/l'amar); el CXXVII, amb l'espisodi de l'espill i la posterior teorització sobre l'amor d'Estefania; i l'episodi del fetitxista relicari d'amor que conté el capítol CLXXXIX (les notes de l'edició de Hauf a cada capítol resulten molt útils).


Recomanacions bibliogràfiques:
- "De libidinosa amor los efectes", de Xavier Renedo.
- "Les aventures en Rodes i Sicília. El preludi de la gran aventura de Constantinoble", de Llúcia Martín.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

LA CAVALLERIA MEDIEVAL

La cavalleria segons el cinema (feu clic sobre la imatge per a visualitzar el vídeo):


SESSIÓ 4

Durant aquesta sessió hem repassat el passatge del gos del príncep de Gal·les, del qual pot fer-se una lectura humorística, en el capítol LXVIII i després hem passat a llegir i comentar els capítols dedicats a l'enfrontament de Tirant amb els germans Muntalbà, Kirieleison i Tomàs, que comença cap al final del capítol LXXIV i arriba fins al LXXXI (amb especial atenció als capítols LXXVII, LXXIX, LXXX i LXXXI, continuant amb el fil de la relació conflictiva entre món cavalleresc i valors cristians).

Amb això, i la lectura i comentari del capítol LXXXIII, amb l'oració final de Tirant, hem conclós la part dedicada a analitzar l'aspecte cavalleresc en la novel·la, per a aprofundir en pròximes sessions en l'aspecte amorós i eròtic de l'obra de Martorell.


Recomanació bibliogràfica: "La formació del cavaller. Els capítols 40-97. Tirant a Anglaterra", de Llúcia Martín.

Recordeu que: entre els capítols LXXXV-XCVII s'explica l'origen de l'Orde de la Garrotera en la novel·la.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

SESSIÓ 3

En aquesta sessió hem repassat breument els capítols XXVIII i XXIX, i hem comentat amb més detall els capítols XXXII, XXXIII, XXXV, i XXXVI, en què el comte-ermità Guillem de Varoic explica i llegeix a Tirant, a partir de la concepció lul·liana, els orígens, la finalitat i alguna simbologia armamentística de l'ordre de cavalleria, així com el ritual d'humiliació i descrèdit dels mals cavallers (tot plegat, ho podem considerar la teoria d'una cavalleria pensada 'a la cristiana').

A continuació, hem fet un parèntesi anecdòtic per a llegir el "divís que fon entre els oficis" que podem trobar en el capítol XLI, (amb l'episodi dels juristes).

Després, hem passat a comentar els capítols LX, LXV i LXVII, on podem trobar la reformulació pràctica, representada en el comportament de Tirant i els seus adversaris, de tota la teoria anterior, que sembla no avenir-se a la praxi cavalleresca (conflicte entre la moral cristiana , l'ethos cavalleresc -que concep la realitat de les batalles a tota ultrança- i el codi de l'anomenat amor/erotisme cortés, com podem observar en l'afer de la Bella Agnés i el senyor de les Vilesermes).

Recomanacions bibliogràfiques:

- Lola Badia (1993) "El Tirant en la tardor medieval catalana", Actes del Symposion 'Tirant lo Blanch', Quaderns Crema, pp. 35-99 (n'hi ha 4 exemplars a la biblioteca del campus).

- ”Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch davant la cavalleria de la tardor medieval“, de Glòria Sabaté.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

SESSIÓ 2

Durant la sessió de hui, hem atés a la distinció entre llibres de cavalleria i novel·la cavalleresca i, a continuació, hem parlat del concepte de novel·la total de Vargas Llosa aplicat al Tirant.
Hem iniciat, a més a més, la lectura i comentari dels primers capítols de l’obra de Martorell. Concretament, hem revisat els capítols I-XXVIII, que corresponen a la història de Guillem de Varoic que enceta la novel·la, just abans de l’aparició de Tirant.


Recomanació bibliogràfica sobre el tema:

Tirant lo Blanch, Guillem de Varoic i el Llibre de l’Orde de cavalleria de Llull. Una lectura dels capítols 1-39 del Tirant“, de Llucía Martín.

dilluns, 27 de setembre de 2010

SESSIÓ 1

Acabem hui les sessions de caràcter més teòric i introductori sobre els antecedents de la narrativa del XV amb algunes qüestions relatives a:

- la narrativa europea anterior al segle XV , amb especial atenció al roman courtois francés dels segles XII i XIII (tant en vers com en prosa) i l’herència de la matèria de Bretanya, de Bizanci i de Roma;

-el pas de la narrativa en vers a la prosa en la ficció narrativa europea a partir del XIII;

- les noves rimades i les codolades dels segles XIV i XV (ja en l'àmbit català), amb algunes consideracions prèvies sobre el Blandín de Cornualla, entre uns altres textos.


Tot això, per tal d’arribar a una idea sobre la narrativa quatrecentista en prosa que ens permet d'acostar-nos al joc literari de la dedicatòria i el pròleg del Tirant tenint ben presents els conceptes d’auctoritas i versemblança aristotèlica.

Recomanació bibliogràfica:

- pròleg d’Arseni Pacheco a Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV-XV, col. MOLC, ed.62).

Recordeu que, com a mínim, heu de llegir la dedicatòria , el pròleg i el primer capítol del Tirant lo Blanch per a la pròxima sessió.

dimecres, 22 de setembre de 2010

SESSIÓ 0

Ací us deixe els textos llegits a l’aula en la sessió introductòria de dilluns passat:

Inici del Curial.

Fragment del pròleg del Tirant.

Inici de l’Spill de Roig.

Rúbrica inicial de la Vita Christi de sor Isabel de Villena. (Ací trobareu el text de l’edició de 1497, que teniu sencera en la BIVALDI).

Inici de la Història de Leànder i Hero, de Corella.

Inici de Lo procés de les olives.

NOTA: Recordeu que, de moment, allò interessant és llegir aquests fragments des de la perspectiva de llur perquè literari o, si més no, de la finalitat literària que deixen traspuar en una primera lectura, tenint en compte el format textual de cada text (vers o prosa) i el que això implicava en la cultura literària del segle XV.

Recomanació bibliogràfica:Una entesa ben interessada entre la realitat i la fantasia: Blandín de Cornualla“, de Vicent Martines (mireu-ne, sobretot, les conclusions i intenteu relacionar-les amb allò que hem vist a classe sobre la concepció de la ficció narrativa cavalleresca en el segle XV).