dimarts, 26 d’octubre de 2010

LA CAVALLERIA MEDIEVAL

La cavalleria segons el cinema (feu clic sobre la imatge per a visualitzar el vídeo):


SESSIÓ 4

Durant aquesta sessió hem repassat el passatge del gos del príncep de Gal·les, del qual pot fer-se una lectura humorística, en el capítol LXVIII i després hem passat a llegir i comentar els capítols dedicats a l'enfrontament de Tirant amb els germans Muntalbà, Kirieleison i Tomàs, que comença cap al final del capítol LXXIV i arriba fins al LXXXI (amb especial atenció als capítols LXXVII, LXXIX, LXXX i LXXXI, continuant amb el fil de la relació conflictiva entre món cavalleresc i valors cristians).

Amb això, i la lectura i comentari del capítol LXXXIII, amb l'oració final de Tirant, hem conclós la part dedicada a analitzar l'aspecte cavalleresc en la novel·la, per a aprofundir en pròximes sessions en l'aspecte amorós i eròtic de l'obra de Martorell.


Recomanació bibliogràfica: "La formació del cavaller. Els capítols 40-97. Tirant a Anglaterra", de Llúcia Martín.

Recordeu que: entre els capítols LXXXV-XCVII s'explica l'origen de l'Orde de la Garrotera en la novel·la.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

SESSIÓ 3

En aquesta sessió hem repassat breument els capítols XXVIII i XXIX, i hem comentat amb més detall els capítols XXXII, XXXIII, XXXV, i XXXVI, en què el comte-ermità Guillem de Varoic explica i llegeix a Tirant, a partir de la concepció lul·liana, els orígens, la finalitat i alguna simbologia armamentística de l'ordre de cavalleria, així com el ritual d'humiliació i descrèdit dels mals cavallers (tot plegat, ho podem considerar la teoria d'una cavalleria pensada 'a la cristiana').

A continuació, hem fet un parèntesi anecdòtic per a llegir el "divís que fon entre els oficis" que podem trobar en el capítol XLI, (amb l'episodi dels juristes).

Després, hem passat a comentar els capítols LX, LXV i LXVII, on podem trobar la reformulació pràctica, representada en el comportament de Tirant i els seus adversaris, de tota la teoria anterior, que sembla no avenir-se a la praxi cavalleresca (conflicte entre la moral cristiana , l'ethos cavalleresc -que concep la realitat de les batalles a tota ultrança- i el codi de l'anomenat amor/erotisme cortés, com podem observar en l'afer de la Bella Agnés i el senyor de les Vilesermes).

Recomanacions bibliogràfiques:

- Lola Badia (1993) "El Tirant en la tardor medieval catalana", Actes del Symposion 'Tirant lo Blanch', Quaderns Crema, pp. 35-99 (n'hi ha 4 exemplars a la biblioteca del campus).

- ”Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch davant la cavalleria de la tardor medieval“, de Glòria Sabaté.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

SESSIÓ 2

Durant la sessió de hui, hem atés a la distinció entre llibres de cavalleria i novel·la cavalleresca i, a continuació, hem parlat del concepte de novel·la total de Vargas Llosa aplicat al Tirant.
Hem iniciat, a més a més, la lectura i comentari dels primers capítols de l’obra de Martorell. Concretament, hem revisat els capítols I-XXVIII, que corresponen a la història de Guillem de Varoic que enceta la novel·la, just abans de l’aparició de Tirant.


Recomanació bibliogràfica sobre el tema:

Tirant lo Blanch, Guillem de Varoic i el Llibre de l’Orde de cavalleria de Llull. Una lectura dels capítols 1-39 del Tirant“, de Llucía Martín.