dilluns, 20 de desembre de 2010

SESSIÓ 11

Durant la sessió de hui hem repassat algunes idees relacionades amb l’estil, la temàtica i la finalitat literària de la prosa corelliana (destacant el procés de sentimentalització de les proses mitològiques) i hem plantejat els tres punts de vista des dels quals hom pot llegir la Tragèdia de Caldesa, que resumits podrien ser:

a) l’exemplificació del trencament del codi amorós mitjançant la ficció autobiogràfica;

b) la narració d’una «traïció» d’una cortesana, una prostituta (de luxe), que comet l’error de no amagar bé al protagonista que no és l’únic amant;

c) es tracta, simplement, d’un exercici literari, de retòrica.

Conclós el temps dedicat a Corella, després hem realitzat una introducció a lSpill de Jaume Roig, consistent en una breu aproximació a la figura de l’autor, als detalls del manuscrit on es conserva el text, al títol significatiu de l’obra (que recorda tants altres speculums), per tal de fer esment de l’estructura de l’obra i realitzar-ne un repàs argumental destacant aquells episodis més interessants pel que fa a la misogínia i la sàtira anticlerical, sense oblidar el per què literari de Roig i les contínues referències i recursos presos del registre teològic i doctrinal (sobretot, en el llibre III).

En aquesta última sessió, hem llegit i comentat alguns passatges determinats de l’obra de Roig, després de repassar-ne l’estructura argumental i algunes implicacions temàtiques i fonts.

Hem plantejat, així, el parell de conceptes clau per tal d’entendre l’Spill, que són: moralitat/comicitat. I hem llançat una pregunta final: ¿és l’obra de Roig una novel·la picaresca en noves rimades comediades, una sàtira misògina i anticlerical, típica del segle XV valencià, o un sermó en vers farcit d’alliçonadors exempla?

Lectura molt recomanada: Anna Isabel Peirats (2004) Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig, Bromera (col·lecció “essencial”).

dilluns, 13 de desembre de 2010

SESSIÓ 10

En la sessió de hui hem començat el tema que dedicarem a la prosa corelliana. Hem destriat els trets fonamentals de l’estil de valenciana prosa , emprat amb mestria per Corella en les seues proses mitològiques i també en la Tragèdia de Caldesa (que podria classificar-se com a prosa profana).

A continuació, hem donat algunes claus de lectura (estil, temàtica i personatges) per a entendre la prosa no religiosa que escriu Corella i hem realitzat una lectura comentada de la Tragèdia de Caldesa, tenint en compte la concepció de l’amor i la mort en Corella, la dualitat honestedat/deshonestedat, el sentit moral o exemplificador de les proses corellianes, així com el context de l’obra dins de la producció corelliana en general.

Per a finalitzar la sessió, hem realitzat un breu comentari del poema “La balada de la garsa i l\’esmerla” de Corella.

Lectures recomanades:

- Estudi introductori de Tomàs Martínez en el volum Rims i proses, ed. 62 (sobretot, la part titulada “En les baixes antenes de vulgar poesia”).

- Lola Badia (1988) « ‘En les baixes antenes de vulgar poesia’: Corella, els mites i l’amor», dins De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 145-180.