SESSIÓ 3

En aquesta sessió hem repassat breument els capítols XXVIII i XXIX, i hem comentat amb més detall els capítols XXXII, XXXIII, XXXV, i XXXVI, en què el comte-ermità Guillem de Varoic explica i llegeix a Tirant, a partir de la concepció lul·liana, els orígens, la finalitat i alguna simbologia armamentística de l'ordre de cavalleria, així com el ritual d'humiliació i descrèdit dels mals cavallers (tot plegat, ho podem considerar la teoria d'una cavalleria pensada 'a la cristiana').

A continuació, hem fet un parèntesi anecdòtic per a llegir el "divís que fon entre els oficis" que podem trobar en el capítol XLI, (amb l'episodi dels juristes).

Després, hem passat a comentar els capítols LX, LXV i LXVII, on podem trobar la reformulació pràctica, representada en el comportament de Tirant i els seus adversaris, de tota la teoria anterior, que sembla no avenir-se a la praxi cavalleresca (conflicte entre la moral cristiana , l'ethos cavalleresc -que concep la realitat de les batalles a tota ultrança- i el codi de l'anomenat amor/erotisme cortés, com podem observar en l'afer de la Bella Agnés i el senyor de les Vilesermes).

Recomanacions bibliogràfiques:

- Lola Badia (1993) "El Tirant en la tardor medieval catalana", Actes del Symposion 'Tirant lo Blanch', Quaderns Crema, pp. 35-99 (n'hi ha 4 exemplars a la biblioteca del campus).

- ”Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch davant la cavalleria de la tardor medieval“, de Glòria Sabaté.