SESSIÓ 9

Hem continuat amb la Vita Christi de Sor Isabel. Concretament, hem llegit alguns capítols relacionats amb la vida i passió de Jesucrist, d’una banda, així com al protagonisme de la Verge Maria; i uns altres episodis on podem trobar certa exaltació i dignificació cristiana de la figura femenina.

Tasca a realitzar: Exercici comparatiu dels capítols 158-186 del VC de Sor Isabel amb la pel·lícula La Pasión de Cristo, de Mel Gibson (mireu de detectar les diferències i les semblances en la manera en què s’hi planteja la passió de Jesucrist i el patiment de la figura materna de Maria, tenint present tot allò esmentat a classe sobre la devoció cristològica i mariana del segle XV).

Lectura (molt) recomanada: Estudi introductori d’Albert Hauf a l’antologia del Vita Christi de sor Isabel de Villena en la MOLC, Eds. 62-”la Caixa”.

SESSIÓ 8

Hem encetat el tema dedicat als vita christi medievals i, concretament, al VC de Sor Isabel de Villena plantejant una definició aproximada dels VCs com a instruments de perfeccionament individual, creacions de l’espiritualitat cristiana i testimonis baixmedievals de la devoció cristològica. Hem realitzat alguns apunts sobre el franciscanisme i altres trets generals de l’obra de la monja valenciana, a partir del gir en la concepció de devoció cristològica que parteix de sant Bernat i la pietat cistercenca.

Hem esmentat també algunes fonts, models precendents i possibles influències del VC de Sor Isabel i hem passat a esmentar les característiques principals de l’obra:

• • himnes i antífones litúrgics, emprats amb un efecte teatral: c. 8, 65, 67, 68, 89, 237, 288, 289, 290.
  • personificacions al·legòriques
  • diàlegs grandiloqüents i declamatius que formen un dens i a vegades farragós teixit doctrinal brodat de citacions llatines que la monja tradueix o parafraseja.
  • Escenes descrites molt àgilment amb un llenguatge farcit de diminutius i expressions de to popular, «gairebé de rondalla» –> proporcionen al text frescor evocativa, càlida tendresa humana destinada a commoure i provocar una reacció afectiva i destacar-reivindicar-ensenyar les virtuts franciscanes de la pobresa i la humilitat a través dels personatges bíblics. cc. 61, 63-68, 83-96, 105-109, 113, 115, 117-118, 122, 142, 162, 178, 215, 225, 233, 241, 242.
  • contemplació i vida contemplativa dels personatges — c. 275, on Maria contempla tots los actes de la vida e mort del Senyor, Fill seu.
  • Exclamacions i interjeccions amoroses — gran efecte dramàtic. Aquests trets corroboren la constant càrrega emotiva d’un art d’estimar destinat a convertir-se en invocació-pregària que tradueix l’amor en la mística paradoxa d’un dolor joiós, o d’una alegria dolorosa: c. 74, c. 84, c.90.
  • Dolor inenarrable, superlatiu: c. 96: «No hi ha pena que comparar-se puga…, O dolor sense mesura!… de la extrema dolor mia no es pot raonar ni comprendre; io no puc manifestar ni dir pe oca la mínima part de la dolor mia». (Maria en perdre el Fill). — exageracions hiperbòliques, ús de superlatius, l’ús de molt i gran.
  • martelleig de mots sinònims emparellats que dupliquen un mateix missatge: «aconsolada i contenta», «afligida e dolorosa», «fretura e dolor», «treballs e congoixes», «festa i alegria», «travessada e ferida», etc.
  • l’ús abundós de diminutius.
  • Referència a sentiments viscerals femenins (positius com l’alegria, negatius com el dolor) — mot entràmenes de la Verge.

Lectura (molt) recomanada: Estudi introductori d’Albert Hauf a l’antologia del Vita Christi de sor Isabel de Villena en la MOLC, Eds. 62-”la Caixa”.

SESSIÓ 7

Durant aquesta sessió hem llegit i comentat els capítols relatius al sobtat “mal de costat” i la igualment sobtada mort de Tirant: caps. CDLXVII i següents, concretament, el CDLXVIII , CDLXIX i CDLXXI (també el plany corprenedor de Carmesina en el CDLXXIII). Hem analitzat la mort de Tirant des de la perspectiva de la religió cristiana i de l’empresa de croada que realitza Tirant al llarg dels capítols bèl·lics de la part d'Àfrica i Constantinobla, relacionant-la amb d’altres episodis cavallerescos i més anticristians de la novel·la (els corresponents a la primera part de l’obra: Guillem de Varoic i Tirant a Anglaterra); també, amb el concepte de fortuna i fama mundanal; i d’altra banda, amb la cultura mortuòria de l’Edat Mitjana (especialment, amb els denominats manuals de bé morir o Ars bene moriendi, on trobem els preceptes i el procés que havia de seguir el bon cristià per a morir com Déu mana, sobretot quan es veia afectat per una malaltia o mort sobtades, procés que segueix Tirant fil per randa en els seus darrers moments).

Pregunta: ¿Mor Tirant com a bon cavaller? ¿Mor Tirant com a bon cristià? ¿Per què mor Tirant d’aquesta manera? ¿En quin sentit s'hi veuen implicats els conceptes de fortuna i fama i com repercuteix això en una lectura global de la novel·la? ¿Podríem relacionar aquests conceptes o fils temàtics amb els altres dos estudiats a classe: la cavalleria i l'amor?

Recomanació bibliogràfica: BADIA, Lola (1993) «El Tirant en la tardor medieval catalana», Actes del Symposion ‘Tirant lo Blanc’», Barcelona, Quaderns Crema, pp. 35-99.

Textos relacionats: Art de bé morir (EN CASTELLÀ) ; capítol VI del Quixot.

Sobre alguns préstecs literaris de la novel·la: http://www.xtec.cat/~acarre/proposta/litera/detec.htm.

SESSIÓ 6

Hem continuat amb la lectura comentada d'alguns episodis que tenen a veure amb la concepció de l'amor i l'erotisme en la novel·la de Martorell, amb explicacions sobre el paper de diferents personatges femenins en la novel·la (Plaerdemavida, l'Emperadriu, Carmesina). Hem llegit el reeixit episodi de les bordes sordes entre Diafebus i Estefania i el somni de Plaerdemavida, comprés en els capítols CLXII-CLXIII, i hem analitzat la tècnica narrativa que empra Martorell per a la redacció d'aquest passatge a partir del comentari que en fa Mario Vargas Llosa en el seu assaig Lletra de batalla per Tirant lo Blanc (pp. 78-87).

Després, hem gaudit amb la lectura de l'episodi eroticohumorístic de la "rata tirantiana" del capítol CCXXXIII (consulteu l'edició de Hauf) i hem conclós la sessió amb el fragment de consumació final del capítol CDXXXVI, on novament, i en termes d'experiència i savoir-faire amorós, trobem el contrast entre el Tirant cavaller i el Tirant enamorat o amant.


Recomanacions bibliogràfiques:
- "Manus habent: entorn dels eufemismes amorosos de tipus militar en el Tirant lo Blanc", d'Albert Hauf.
- "Aproximació al vocabulari eroticoamorós del Tirant lo Blanch", d'Eduard Baile.

SESSIÓ 5

Durant aquesta sessió hem iniciat l'estudi de l'aspecte amorós i eròtic del Tirant. Després de comentar els capítols dedicats a la relació entre Felip i Ricomana, hem llegit i analitzat, doncs, els episodis més interessants de la novel·la relacionats amb aquesta temàtica, corresponents a la part de Tirant a Constantinoble. Concretament, hem tractat dels capítols CXVIII i CXX. (amb l'enamorament de Tirant i els símptomes de la malaltia amorosa, amb aquella adnominatio de la mar/l'amar); el CXXVII, amb l'espisodi de l'espill i la posterior teorització sobre l'amor d'Estefania; i l'episodi del fetitxista relicari d'amor que conté el capítol CLXXXIX (les notes de l'edició de Hauf a cada capítol resulten molt útils).

Recomanacions bibliogràfiques:
- "De libidinosa amor los efectes", de Xavier Renedo.
- "Les aventures en Rodes i Sicília. El preludi de la gran aventura de Constantinoble", de Llúcia Martín.