divendres, 26 de novembre del 2010

SESSIÓ 8

Hem encetat el tema dedicat als vita christi medievals i, concretament, al VC de Sor Isabel de Villena plantejant una definició aproximada dels VCs com a instruments de perfeccionament individual, creacions de l’espiritualitat cristiana i testimonis baixmedievals de la devoció cristològica. Hem realitzat alguns apunts sobre el franciscanisme i altres trets generals de l’obra de la monja valenciana, a partir del gir en la concepció de devoció cristològica que parteix de sant Bernat i la pietat cistercenca.

Hem esmentat també algunes fonts, models precendents i possibles influències del VC de Sor Isabel i hem passat a esmentar les característiques principals de l’obra:

    • himnes i antífones litúrgics, emprats amb un efecte teatral: c. 8, 65, 67, 68, 89, 237, 288, 289, 290.
    • personificacions al·legòriques
    • diàlegs grandiloqüents i declamatius que formen un dens i a vegades farragós teixit doctrinal brodat de citacions llatines que la monja tradueix o parafraseja.
    • Escenes descrites molt àgilment amb un llenguatge farcit de diminutius i expressions de to popular, «gairebé de rondalla» –> proporcionen al text frescor evocativa, càlida tendresa humana destinada a commoure i provocar una reacció afectiva i destacar-reivindicar-ensenyar les virtuts franciscanes de la pobresa i la humilitat a través dels personatges bíblics. cc. 61, 63-68, 83-96, 105-109, 113, 115, 117-118, 122, 142, 162, 178, 215, 225, 233, 241, 242.
    • contemplació i vida contemplativa dels personatges — c. 275, on Maria contempla tots los actes de la vida e mort del Senyor, Fill seu.
    • Exclamacions i interjeccions amoroses — gran efecte dramàtic. Aquests trets corroboren la constant càrrega emotiva d’un art d’estimar destinat a convertir-se en invocació-pregària que tradueix l’amor en la mística paradoxa d’un dolor joiós, o d’una alegria dolorosa: c. 74, c. 84, c.90.
    • Dolor inenarrable, superlatiu: c. 96: «No hi ha pena que comparar-se puga…, O dolor sense mesura!… de la extrema dolor mia no es pot raonar ni comprendre; io no puc manifestar ni dir pe oca la mínima part de la dolor mia». (Maria en perdre el Fill). — exageracions hiperbòliques, ús de superlatius, l’ús de molt i gran.
    • martelleig de mots sinònims emparellats que dupliquen un mateix missatge: «aconsolada i contenta», «afligida e dolorosa», «fretura e dolor», «treballs e congoixes», «festa i alegria», «travessada e ferida», etc.
    • l’ús abundós de diminutius.
    • Referència a sentiments viscerals femenins (positius com l’alegria, negatius com el dolor) — mot entràmenes de la Verge.

Lectura (molt) recomanada: Estudi introductori d’Albert Hauf a l’antologia del Vita Christi de sor Isabel de Villena en la MOLC, Eds. 62-”la Caixa”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada