dimarts, 23 de novembre del 2010

SESSIÓ 7

Durant aquesta sessió hem llegit i comentat els capítols relatius al sobtat “mal de costat” i la igualment sobtada mort de Tirant: caps. CDLXVII i següents, concretament, el CDLXVIII , CDLXIX i CDLXXI (també el plany corprenedor de Carmesina en el CDLXXIII). Hem analitzat la mort de Tirant des de la perspectiva de la religió cristiana i de l’empresa de croada que realitza Tirant al llarg dels capítols bèl·lics de la part d'Àfrica i Constantinobla, relacionant-la amb d’altres episodis cavallerescos i més anticristians de la novel·la (els corresponents a la primera part de l’obra: Guillem de Varoic i Tirant a Anglaterra); també, amb el concepte de fortuna i fama mundanal; i d’altra banda, amb la cultura mortuòria de l’Edat Mitjana (especialment, amb els denominats manuals de bé morir o Ars bene moriendi, on trobem els preceptes i el procés que havia de seguir el bon cristià per a morir com Déu mana, sobretot quan es veia afectat per una malaltia o mort sobtades, procés que segueix Tirant fil per randa en els seus darrers moments).

Pregunta: ¿Mor Tirant com a bon cavaller? ¿Mor Tirant com a bon cristià? ¿Per què mor Tirant d’aquesta manera? ¿En quin sentit s'hi veuen implicats els conceptes de fortuna i fama i com repercuteix això en una lectura global de la novel·la? ¿Podríem relacionar aquests conceptes o fils temàtics amb els altres dos estudiats a classe: la cavalleria i l'amor?

Recomanació bibliogràfica: BADIA, Lola (1993) «El Tirant en la tardor medieval catalana», Actes del Symposion ‘Tirant lo Blanc’», Barcelona, Quaderns Crema, pp. 35-99.

Textos relacionats: Art de bé morir (EN CASTELLÀ) ; capítol VI del Quixot.

Sobre alguns préstecs literaris de la novel·la: http://www.xtec.cat/~acarre/proposta/litera/detec.htm.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada