a) l’exemplificació del trencament del codi amorós mitjançant la ficció autobiogràfica;
b) la narració d’una «traïció» d’una cortesana, una prostituta (de luxe), que comet l’error de no amagar bé al protagonista que no és l’únic amant;
c) es tracta, simplement, d’un exercici literari, de retòrica.
Conclós el temps dedicat a Corella, després hem realitzat una introducció a l‘Spill de Jaume Roig, consistent en una breu aproximació a la figura de l’autor, als detalls del manuscrit on es conserva el text, al títol significatiu de l’obra (que recorda tants altres speculums), per tal de fer esment de l’estructura de l’obra i realitzar-ne un repàs argumental destacant aquells episodis més interessants pel que fa a la misogínia i la sàtira anticlerical, sense oblidar el per què literari de Roig i les contínues referències i recursos presos del registre teològic i doctrinal (sobretot, en el llibre III).
En aquesta última sessió, hem llegit i comentat alguns passatges determinats de l’obra de Roig, després de repassar-ne l’estructura argumental i algunes implicacions temàtiques i fonts.Hem plantejat, així, el parell de conceptes clau per tal d’entendre l’Spill, que són: moralitat/comicitat. I hem llançat una pregunta final: ¿és l’obra de Roig una novel·la picaresca en noves rimades comediades, una sàtira misògina i anticlerical, típica del segle XV valencià, o un sermó en vers farcit d’alliçonadors exempla?
Lectura molt recomanada: Anna Isabel Peirats (2004) Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig, Bromera (col·lecció “essencial”).
